dissabte, 25 de juny del 2011

Conclusió del blog

Final del blog


Vull dir que mitjançant la construcció d'aquest blog he aprés molt tant en la elaboració de com fer un blog i també amb els continguts de l'assignatura, ja que he auto reflexionat de tot al que hem fet en l'assignatura. 
Abans a principi de curs tenia una visió negativa sobre les carpetes d'aprenentatges pensava que no servia molt fer-les, però ara m'ha donat que serveixen molt en el meu aprenentatge i m'ha ajudat a  entendre millor les coses. També dir que aquesta assignatura m'ha servit i m'ha aportat  molt com a futura mestre




dimarts, 17 de maig del 2011

Atenció a la diversitat



Primer que tot cal explicar dos conceptes: què significa atendre a la diversitat i diversitat l'aula  ,
La diversitat a l'aula és que els alumnes acceptin petites o grans diferències entre ells.
Hem de pensar que si accepten la diversitat ens enriquim més.
Doncs atendre a la diversitat significa organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge de tots els alumnes i no adoptar mesures especials per aquest tipus de l'alumnat.


En aquest cas el paper de l'escola ha de ser inclusiva i respondre a les necessitats de tots els alumnes, tant el que manifesta més dificultats per aprendre com el que no. L'escola ha de tractar de mantenir un equilibri entre la diversitat de l'alumnat que hi hagi i el currículum  Ham de crear intervencions pedagògiques adequades per poder integrar els alumnes amb dificultats,discapacitat o integració tardana a l'escola. És molt important que l'escola inculqui bons valors els alumnes, ja que això fa  que els alumnes es respectin entre ells mateixos.
L'escola ha de proporcionar elements perquè els alumnes puguin desenvolupar les seves capacitats, però respectant en tot moment la seva base i el seu ritme per aprendre. Al que no ha de fer el centre és excloure aquest alumnat.


Vull compartir aquest video que explica un conte de com transmetre respecte els alumnes cap la diversitat en l'aula.

diumenge, 15 de maig del 2011

Conte: El barómetre


El Barómetro
Sir Ernest Rutherford, presidente de la Sociedad Real Británica y Premio Nobel de Química en 1908, contaba la siguiente anécdota: Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de
física, pese a que éste afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada.
Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y fui elegido yo. Leí la pregunta del examen y decía: "Demuestre cómo es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro". El estudiante había respondido: "Lleva el barómetro a la azotea del edificio y átale una cuerda muy larga. Descuélgalo hasta la base del edificio, marca y mide. La longitud de la cuerda es igual a la longitud del edificio". Realmente, el estudiante había planteado un serio problema con la resolución del ejercicio, porque había respondido a la pregunta correcta y completamente. Por otro lado, si se le concedía la máxima puntuación, podría alterar el promedio de sus de estudios, obtener una nota más alta y así certificar su alto nivel en física; pero la respuesta no confirmaba que el estudiante tuviera ese nivel. Sugerí que se le diera al alumno otra oportunidad. Le concedí seis minutos para que me respondiera la misma pregunta pero esta vez con la advertencia de que en la respuesta debía demostrar sus conocimientos de física. Habían pasado cinco minutos y el estudiante no había escrito nada. Le pregunte si deseaba marcharse, pero me contesto que tenia muchas respuestas al problema. Su dificultad era elegir la mejor de todas. Me excuse por interrumpirle y le rogué que continuara.
En el minuto que le quedaba escribió la siguiente respuesta: "Coge el barómetro y lánzalo al suelo desde la azotea del edificio, calcula el tiempo de caída con un cronometro. Después se aplica la formula altura = 0,5 por A por T2. Y así obtenemos la altura del edificio".
En este punto le pregunte a mi colega si el estudiante se podía retirar. Le dio la nota mas alta. Tras abandonar el despacho, me reencontré con el estudiante y le pedí que me contara sus otras respuestas a la pregunta. Bueno, respondió, hay muchas maneras, por ejemplo, coges el barómetro en un día soleado y mides la altura del barómetro y la longitud de su sombra. Si medimos a continuación la longitud de la sombra del edificio y aplicamos una simple proporción, obtendremos también la altura del edificio. Perfecto, le dije, ¿y de otra manera? Sí, contestó; este es un procedimiento muy básico para medir un edificio, pero también sirve. En este método, coges el barómetro y te sitúas en las escaleras del edificio en la planta baja. Según subes las escaleras, vas marcando la altura del barómetro y cuentas el numero de marcas hasta la azotea. Multiplicas al final la altura del barómetro por el numero de marcas que has hecho y ya tienes la altura. Este es un método muy directo. Por supuesto, si lo que quiere es un procedimiento mas sofisticado, puede atar el barómetro a una cuerda y moverlo como si fuera un péndulo. Si calculamos que cuando el barómetro está a la altura de la azotea la gravedad es cero y si tenemos en cuenta la medida de la aceleración de la gravedad al descender el barómetro en trayectoria circular al pasar por la perpendicular del edificio, de la diferencia de estos valores, y aplicando una sencilla formula trigonométrica, podríamos calcular, sin duda, la altura del edificio.

En este mismo estilo de sistema, atas el barómetro a una cuerda y lo descuelgas desde la azotea a la calle. Usándolo como un péndulo puedes calcular la altura midiendo su periodo de precesión. En fin, concluyó, existen otras muchas maneras. Probablemente, siguió, la mejor sea coger el barómetro y golpear con él la puerta de la casa del conserje. Cuando abra, decirle: señor conserje, aquí tengo un bonito barómetro. Si usted me dice la altura de este edificio, se lo regalo.
En este momento de la conversación, le pregunté si no conocía la respuesta convencional al problema (la diferencia de presión marcada por un barómetro en dos lugares diferentes nos proporciona la diferencia de altura entre ambos lugares) Evidentemente, dijo que la conocía, pero que durante sus estudios sus profesores habían intentado enseñarle a pensar. El estudiante se llamaba Niels Bohr, físico danés, premio Nobel de Física en 1922, más conocido por ser el primero en proponer el modelo de átomo con protones y neutrones y los electrones que lo rodeaban. Fue fundamentalmente un innovador de la teoría cuántica. Al margen del personaje, lo divertido y curioso de la anécdota, lo esencial de esta historia, es que LE HABÍAN ENSEÑADO A PENSAR.

Por cierto, para los escépticos: esta historia es absolutamente verídica.

Reflexió:

Després de llegir aquesta història el que m'ha transmet és que a vegades no necessitem formules si no que reflexionant i pensant també podem arribar a una solució i no ha de ser una en concret si no que poden ser moltes i podem arribar de diferents maneres. És bo que a vegades ens donin llibertat en les respostes, ja que una pregunta pot tenir diverses respostes. 






Congrés Europeu "avaluar per aprendre"




Fa un parell de dies que es va celebrar el congrés europeu a caixaforum de Barcelona. En aquest congrés es vam reunir diferents experts de l'educació amb el principal objectiu de reflexionar i analitzar l'avaluació i com aquesta influeix en la millora dels resultats en l'aprenentatge i en l'alumnat. I així poder donar recursos i metodologies per incorporar-la en les pràctiques docents de l'educació primària i secundaria.
Avaluar significa regular tot l' aprenentatge, ha de permetre al mestre contrastar el grau d'assoliment de l'alumne en les diferents àrees i tenint en compte les seves caràcterístiques i si cal adaptar-ho.
Fem referència al que significa l'avaluació per l'alumnat, cal dir que és un element per aprendre, ja que els alumnes que fan un seguiment del seu progrés i saben autorgular-se estan més preparats per progressar en el seu aprenentatge i continuar aprenent. Per això cal crear estratègies per fer-ho protagonista i partícip del seu aprenentatge.

Finalitats de l'avaluació.

L'avaluació segon article C. Davini

L'avaluació currículum vs C.Davini

A partir de l'article de Maria Cristina Davini "Mètodes d'ensenyament" i del curriculum d'ed. primària vam omplir un quadre amb les semblances i les diferencies el qual havien d'entregar al Martí.

Unes semblances que em pogut veure entre l'article i el currículum ha sigut que tots dos prioritzen els continguts, Sequenciació del continguts(tots els aprenentatges estan relacionat i vam del més fàcil- difícil)



Aquest és al que vam fer en petit grup.
  • Relació amb els objectius proposats
  • tenir en compte la diversitat
  • avaluació continuada, per veure la continuïtat de l'aprenentatge.
  • avaluar i autoevaluar
  • avaluar per competències.

Característiques de l' avaluació

  • Ha de tenir en compte l'atenció a la diversitat
  • Han d'estar relacionats amb elscontinguts a avaluar
  • Eina per detectar problemes d'aprenentatges
  • valorar el procés i no el producte final
  • ha de fomentar la participació i la motivació
  • Evaluació continuada
  • Eina de millora alumne- docent
  • Objectiva
  • Transmetre a les families i al propi nens , per conèixer la situació real.
  • incloure l'autoevaluació i la cohevaluació (avaluació entre companys/es)
  • avaluació continuada
  • Tenir en compte els coneixements previs i l'aprenentatge de l'alumne
  • al mateix que es treballa a classe
  • ha d' estar planificada i dividida en parts ben diferenciades
  • identificar les necessitats educatives de l'alumnat
  • eina flexible.
  • criteris coneguts per l'alumnat

Els serveis educatius

Els serveis educatius

Els serveis educatius són recursos que estan l'abast de diversos tipos de centres escolars com poden ser: privats, concertats i públics per donar suport i assessorament en diversos casos.Dintre d'aquests serveis trobem de diferents:


(CRP): centres de recursos pedagògics

(EAP): quips d’assessorament i orientació psicopedagògica





(ELIC): Els equips d’assessorament en llengua i cohesió social 


* Aquests grups de serveis educatiu actuen en els centres de manera concreta en una determinada zona educativa. Donem suport per realitzar el P.E.C i els projecteseducatius de cada zona i s'estan adreçat concretament al professorat i els centres d'ensenyament obligatori no universitari.

Dintre dels serveis educatius específics trobem:



(CREDA):Els centres de recursos educatius per a deficients auditius. 





(CREDV) : Els centre de recursos educatius per a deficients visuals.

* Aquests serveis donen suport a l’activitat pedagògica dels centres en la seva actuació amb l’alumnat amb discapacitats específiques que interfereixen tant en el seu desenvolupament personal, social i curricular.A part de tot i això donan orientació tant a l'alumnat com a la seva familia.

(CDA) : Camps d'aprenentage

Afegeix la llegenda
Aquesta xarxa de serveis es situa en contextos singulars i desenvolupant la funció de donar soport els mestres amb l'intenció de que l'alumnat assoleixi objectius d'aprenentatge que esten relacionats amb l'estudi del medi mitjançant projectes que es duem a terme a traves d'activitats ja siguin en el mateix centre o en altres entorns fora de el habitual.









Reflexió
Aquest tema que vam parlar a classe em va semblar molt interessant, ja que no sabia l'existència d'aquests serveis. Crec que el paper d'aquests serveis educatiu és fonamental en centres on trobem alumnat amb diferents necessitats ja que donem una ajuda molt gran els centres i és una eina útil pel creixement i aprenentatge dels nens /es amb dificultats o dèficits.
M' ha aportat molt aquesta activitat com a futura mestre, ja que si em trobo en una situació amb un nen/a  amb algun tipus de dèficit puc recorrir aquest servis.

L' unitat didàctica


Aqui us deixo una unitat didàctica que vam fer a classe. Si cliqueu a sobre es veu millor.


* Després de fer aquesta activitat pràctica d'una unitat didàctica em va quedar més clar de com fer una. També fa que ens familiaritzen cada vegada més amb el currículum