Conte: El sac de la saviesa

EL SAC DE LA SAVIESA (Conte tradicional del Togo) Hi va haver un temps en què no existía en tot el món un animal tan intel·ligent com l’aranya Yaví. Era sàvia, prudent i molt espavilada. Però no en tenia prou. La Yaví estava preocupada perquè els altres animals es tornaven cada cop més intel·ligents. Sobretot, estava gelosa dels humans, ja que sabia que molt aviat serien tan savis com ella. Així que la Yaví va tenir una idea:faria servir la seva gran intel·ligència per acaparar tota la saviesa del món. Aquesta aranya tan llesta va fabricar un sac màgic sense fons. D’un a un, es va anar apropant a tots els animals i les persones. Sense que se n’adonessin, n’absorbia tots els coneixements i enginyi ho guardava al sac. Quan va acabar, el sac s’havia tornat realment molt pesat i costava de transportar. Aleshores la Yaví va tenir una altra idea brillant: amagaria el sac amb tota la saviesa del món en el tronc de l’arbre més alt que coneixia. L’aranya va subjectar el sac amb dues de les seves potetes i va començar a enfilar-se per l’arbre amb les altres sis que li quedaven. Però el sac pesava massa i la Yaví a penes podia avançar. Un colom, en veure-la patir, li va aconsellar: –Aranya, per què no et poses el sac a l’esquena? Així et serà molt més fàcil pujar a l’arbre... La Yaví es va quedar astorada: el colom tenia raó. I aleshores es va començar a sentir molt avergonyida. Ella creia que posseïa tota la saviesa del món, però un simple colom havia demostrat que era més intel·ligent que ella. Molt trista, l’aranya va deixar caure el sac. En xocar contra terra, el sac es va trencar i tota la intel·ligència va volar pels aires i es va anar dipositant per cada racó i cada criatura de la Terra. I des d’aquell dia, i fins avui, no hi ha ningú que no sàpiga res ni tampoc hi ha ningú que ho sàpiga tot...

Reflexió:

Aquest conte parla principalment sobre la intel·ligència i fa reflexionar que no sempre un pot ser més llest que els altres . Tots són diferents però al mateix temps iguals. Tots tenim coneixements i tothom ho expressem d'una manera diferent siguem de la classe que siguem. També dóna a entendre que a vegades, fins i tot la persona més llesta poc aprendre d'un altre. Hem de pensar que cada dia tothom aprèn una cosa nova d'un altre, i hem de ser positius i acceptar i respetar les aportacions del altres.

Aquest conte m'ha semblat interessant relacionar-ho amb el que diu el sociòleg Jurgen Habermas, el qual explica que tothom és capaç d'arribar a conclusions i decidir d'una forma o d'una altre sobre el que vol. És a dir qualsevol persona amb pocs coneixements és capaç d' aportar coses noves a un altre. "Tothom té possibilitat de diàleg".

A part de tot i això vull dir que els contes són una eina molt flexible i útil pels mestres , ja que es poden dur a terme diferents objectius.
Primer que tot els contes són una eina lúdica,un mitjà d'aprenentatge més entendible ja que ajuda a transmetre sentiments i valors d'una manera més fàcil també ajuda a tranquilitzar els nens/es i a fixar la seva atenció.
Crec que els contes ajuden molt a inculcar valors positius, ja que estem en una societat molt individualista, violenta i que només ensenyan valors negatius i erronis.